La comarca del Pallars Sobirà, de 1355,22 Km2,
situada al N de Catalunya, en la província de Lleida, al límit amb França, es
constituïda per 15 municipis i té el centre comarcal a la vila de Sort.
La comarca es troba enclavada al bell mig dels Pirineus, envoltada per cims que
superen els 2000 m
i drenada per la conca alta de la Noguera Pallaresa i els seus afluents
de capçalera. El Pallars Sobirà limita al N amb el departament francès
de l'Arieja, a l'E amb el Principat d'Andorra i la comarca de l'Alt Urgell, al
S amb el Pallars Jussa i a l'W amb aquesta darrera comarca i amb l'alta
Ribagorza i la Vall d'Aran.
És la quarta comarca més gran de
Catalunya i té una de les densitats més baixes del país, amb 4 habitants per
km. En total hi ha uns 6000 habitants.
EL RELLEU, CLIMA, VEGETACIÓ
I AIGÜES
El Pallars Sobirà és una comarca d'alta muntanya amb
pics tan importants com la Pica d'Estats (3143 m).
La major part del Pallars Sobirà està
protegit. S’hi troben diverses zones PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural de
Catalunya), el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el Parc Natural
de l’Alt Pirineu, la Reserva Natural Parcial de la Noguera Pallaresa-Collegats,
amplis espais de la Xarxa Natura 2000, la Reserva Natural de Caça del Boumort,
etc.
Llevat d'algunes raconades totes les
aigües pallareses són drenades per la Noguera Pallaresa. Aquest riu neix
al Pla de Beret (Vall d'Aran) i fins el desguàs al Segre (Noguera) té un
recorregut d'uns 150 km
aproximadament, la meitat de la qual són del Pallars Sobirà. Els rius
han estat i són la font econòmica. Foren utilitzats per al transport de la
fusta, i les mateixes condicions físiques dels rius possibilitaren la
instal·lació d’infraestructures hidroelèctriques a partir dels anys
cinquanta. Avui els rius pallaresos destaquen principalment pel seu atractiu turístic,
hi ha paratges naturals d'una gran bellesa i s'hi poden practicar esports
d'aventura. A més de les aigües
corrents el Pallars Sobirà és conegut per les aigües estancades (té 90
estanys d'origen glacial), el més conegut l’estany de Sant Maurici.
En termes generals el clima del Pallars
Sobirà es pot definir com a mediterrani, si bé l'altitud (un dels
factors que condiciona la diversitat dels trets climàtics a la comarca)
comporta que en indrets per damunt dels 1500 m es pugui parlar
del clima alpí, que arriba a les condicions més extremes als cims.
Però la característica que diferencia el clima del Pallars
Sobirà d'altres comarques de Catalunya és la precipitació en forma de
neu. La neu, però, lluny de ser un inconvenient, a la muntanya és un
benefici natural, perquè té una funció protectora del sòl i de la vegetació
i és un magatzem d'aigua, i un benefici econòmic si és aprofitada
per realitzar activitats vinculades amb el turisme d'hivern.
SECTOR PRIMARI: AGRICULTURA,
RAMADERIA I APROFITAMENT DEL BOSC
Tradicionalment havia estat una comarca dedicada sobretot
a l’agricultura i a la ramaderia de subsistència (aprofitant les
pastures naturals d’alta muntanya, hom mantenia ramats de bestiar oví i
sobretot un cert nombre de caps de bestiar gros, que eren utilitzats en les
feines del camp; més tard es va introduir la ramaderia intensiva de la llet)
El condicionament que imposa el medi natural a la
comarca, amb un relleu excessivament trencat, un clima rigorós
i un fort aïllament físic, han fet que la recerca de l'autoconsum fos més
exigent i s'arribés a una certa autarquia econòmica. Antigament també obtenia
recursos de l’aprofitament del bosc i d’explotacions mineres entre les que
destacaven les mines de ferro de la Vall Ferrera.
L'agricultura i en general totes les
activitats del sector primari, han quedat relegades a un segon pla.
